GRUP 6
​
EMMA:
Aquesta història és molt llarga i estranya. Es veu que feia temps que, el meu pare, estava malalt. Tenia càncer de pulmons, i feia res que els meus pares s’havien divorciat, així que, vaig decidir comprar-li unes pastilles a un senyor del costat de Girona. Eren cares però amb els diners de la meva mare ho vaig poder pagar. Vaig quedar amb aquest noi fa dos mesos. Em va portar una bossa de pastilles. No tenia suficient diners, així que com que estava desesperada, li vaig dir que ja li tornaria lo que em faltava. Vaig anar a casa de la Bet, i li vaig ensenyar totes les pastilles. Li vaig dir que havia de tornar a quedar amb ell perquè li devia més diners, i ella em va dir que era igual, que ell ja no se’n recordaria. Llavors uns dies més tard, vaig rebre un missatge d’aquest noi, dient que si no li donava el que quedava vindria a buscar-me per el poble. Uns dies més tard vaig portar-li una part de el que faltava, i em va dir que si no li donava el que quedava amb menys de dos dies, em passaria algo. Al cap de quatre dies van trucar a la porta de casa, i es veu que era ell, em va agafar del coll i em va dir que si no li donava els diners em mataría, llavors li vaig dir que no li podia pagar, que ja no tenia més diners, i ell em va dir que l’única manera de solucionar això es matar a la Bet, ja que casi totes les pastilles que comprava eren per ella, més tard em va dir que agafes la pistola abans d’anar a la discoteca. Estava clar que no ho podia fer, però ho havia de fer. Després de disparar-la em mataria jo mateixa. Quan vam anar a la discoteca, estava molt nerviosa, la Bet era la meva amiga des de feia ja molt de temps. Abans de disparar-la, ja l’havia adormit una mica amb la droga, perquè no sabés qui era, cosa que crec que al moment ho va saber. Ara, a part de posar a l’home de les drogues a la presó i a mi, ningú em parlarà, els meus pares em veuen com una completa criminal i assassina.
